Cases Llança

Imatge de l'entrada
Imatge
DadesTipusEdifici residencial Modifica el valor a WikidataCronologia 1897 reforma, Arquitecte: Antoni Maria Gallissà i Soqué Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicmodernisme català Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióMarquès de Barberà, 24 i Sant Pau, 71-73 (enderrocat) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 40″ N, 2° 10′ 17″ E / 41.37767°N,2.171377°E / 41.37767; 2.171377
Bé amb protecció urbanísticaTipusbé amb elements d'interèsId. Barcelona102 Modifica el valor a Wikidata

Les cases Llança eren un conjunt d'edificis situats als carrers de Sant Pau, 71-73[1] i del Marquès de Barberà, 24[2] del Raval de Barcelona, dels quals només es conserva el darrer, conegut com a casa Carles de Llança i de Carballo, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[3]

Història i descripció

El 1764, Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès de Barberà, va establir en emfiteusi al mestre de cases Josep Lliberós una parcel·la del seu hort al carrer de Sant Pau,[4] on aquest va construir una casa amb dos portals, que el 1782 va vendre per 3.950 lliures al cavaller donzell Joan de Llança i Feu (també escrit Llanza).[5]

Casat amb Gertrudis Coll i de Perelló, la pubilla de Can Coll de Lliçà de Vall,[6] adoptà aquest cognom, per la qual cosa apareix als documents com a Joan Coll i de Llança. El 1790, va demanar permís per a remuntar un tercer pis a les seves cases del carrer de Sant Pau,[7] i el 1791, el matrimoni va adquirir en emfiteusi una parcel·la de l'hort del marquès Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí al carrer que porta el seu nom,[8] on van fer construir un altre edifici.[9]

L'hereu del matrimoni fou Anton Coll i de Llança, de qui passà al seu fill Joan de Llança i Torres, i d'aquest al seu fill Eduard de Llança i Vila (†1874).[10] El 1897, el seu fill Carles de Llança i de Carballo (1858-1918)[11][12] va encarregar la reforma de l'edifici del carrer del Marquès de Barberà a l'arquitecte Antoni Maria Gallissà,[13][2] que hi feu una operació de maquillatge com les que practicava assíduament (vegeu casa Sicart).[3] La seva intervenció consistí en la remodelació dels balcons amb llosanes revestides de ceràmica vidrada; un esgrafiat que segueix un dels seus dissenys florals característics; la remunta d'una galeria de maó vist amb capitells de pedra de cinc arquets molt rebaixats, amb dues obertures laterals més estretes, a més d'un fris dentat i pautat per sis gàrgoles; el coronament amb merlets, ràfec i una sanefa que envolta i dissimula els forats de ventilació.[3]

El 1918, l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial es va encarregar de la reforma dels edificis «siamesos» del carrer de Sant Pau[1] amb la remunta d'un quart pis i l'estucat de la façana.[14] Finalment, foren enderrocats pel PERI del Raval.[15]

Vegeu també

  • Can Llança (Sarrià)
  • Can Feu (Barcelona)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Paricio 1983, fitxa 38.
  2. ↑ 2,0 2,1 Paricio 1983, fitxa 41.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Casa Carlos de Llanza y de Carballo». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  4. ↑ AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, 7-9-1764.
  5. ↑ AHPB, notari Baltasar Oliveras i Plana, manual 1.107/10, f. 188-192v, 13-11-1782.
  6. ↑ «Can Coll». Mapes de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona.
  7. ↑ «Juan de Llanza i Coll. Sant Pau 81-82. Casa. Planta baixa i dos pisos. Afegir un tercer pis». C.XIV Obreria C-56/1790-192. AHCB, 20-07-1790.
  8. ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/18, f. 853v-858, 29-11-1791.
  9. ↑ AHCB, Cadastre I-34, Quadern de cases reedificades des del 1721 en endavant. Cases reedificades el 1794, f. 1939.
  10. ↑ Navarro i Molleví, 1993, p. 307.
  11. ↑ «Carlos de LLanza y de Carvallo». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  12. ↑ La Veu de Catalunya, 17-10-1918, p. 2. 
  13. ↑ AMCB, Q127 Foment 2 Z, 30-06-1897.
  14. ↑ AMCB, Q127 Foment 571/1918.
  15. ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 40. 

Bibliografia

  • Navarro i Molleví, Imma. «Les Corts, un passat rural». A: Masies de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, Angle Editorial, 2009, p. 85-101. 
  • Paricio, Ignasi (coord.). Anàlisi tècnica i funcional del patrimoni immobiliari municipal. El Raval, vol. II. ITEC, 1983. 
  • Pifarré Yáñez, Daniel. Els esgrafiats del modernisme a Barcelona, vol. III: obres i repertoris ornamentals. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art (tesi doctoral), 1-2-2016, p. 29-30. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cases Llança
  • «Casa Carlos de Llanza». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Casa Carlos de Llanza Carballo Reforma». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.