Casa-fàbrica Borrell-Gispert

DadesTipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióRiereta, 31 i Sant Bartomeu, 5-7 (enderrocat) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 40″ N, 2° 10′ 09″ E / 41.377865°N,2.169235°E / 41.377865; 2.169235

La casa-fàbrica Borrell-Gispert era un conjunt d'edificis situats als carrers de la Riereta, 31 i de Sant Bartomeu, 5-7 del Raval de Barcelona, el que només es conserva el primer.

Història

El 1808, Jacint Borrell va demanar permís per a construir un edifici de planta baixa, entresol i quatre pisos al carrer de Sant Bartomeu.[1] El 1830, el seu fill Marià Borrell i Miralpeix va demanar permís per a construir una remunta de tres pisos sobre un primer pis i entresol al núm. 28 (antic) del carrer de Sant Bartomeu, segons el projecte del mestre de cases Josep Pedrerol i Carbonell.[2] Poc després, va demanar permís per a arranjar la cornisa d'una de les cases i pintar les dues façanes.[3]

El 1835, Borrell va encarregar al mestre d'obres Josep Nolla el projecte d'una casa-fàbrica al núm. 72 (actual 31) del carrer de la Riereta. Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos amb façana al carrer i una quadra o nau industrial a l'interior d'illa, d'unes 6 metres d'amplada i finestres a ambdós costats.[4]

Posteriorment, el fabricant de filats de cotó Bartomeu Gispert i Dòria,[5] associat amb Antoni Oliva sota la raó social Gispert i Oliva, va establir-se en aquest indret, i el 1843 hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 16 CV, procedent de la factoria britànica Hall (Dartford),[6] segons els plànols del mestre d'obres Pau Martorell.[7] Segons les «Estadístiques» del 1850, la fàbrica estava equipada amb 2400 fusos de mule-jennies, 1200 de contínues i 74 operaris.[4]

Al tombant de segle hi havia la fàbrica de bosses de paper i el magatzem de paper d'embalatge de Frederic Campdepadrós.[8][9]

Finalment, la «quadra» i els edificis del carrer de Sant Bartomeu han estat enderrocats per a la futura construcció d’una escola concertada.[4][10][11] El solar, ocupat i arranjat pels veïns, ha esdevingut el Jardinet de la Bartola.[12]

Planta de la fàbrica de Bartomeu Gispert i propietats de l'entorn. Francesc Daniel Molina

Referències

  1. ↑ «Jacint Borrell. Mestre revenedor. Sant Bartomeu, travessia de Cadena a la Riereta. Edificar una casa de 4 pisos i entresòl amb balcons i teulada». C.XIV Obreria C-104/1808-016. AHCB, 25-02-1808.
  2. ↑ «Marià Borrell i Miralpeix. Sant Bartomeu, 28. Construir 3 pisos amb balcons sobre l'entresòl i el 1er. pis». C.XIV Obreria C-107. AHCB, 25-09-1830.
  3. ↑ «Marià Borrell i Miralpeix. Sant Bartomeu. Arranjar la cornisa d'una de les cases i pintar les dues façanes». C.XIV Obreria C-108. AHCB, 12-02-1831.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  5. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 34. 
  6. ↑ Raveux, 2005, p. 181.
  7. ↑ AMCB, Q127 Foment 58/1843.
  8. ↑ Anuario-Riera, 1901, p. 180. 
  9. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administracion, 1900, p. 140 (anuncis). 
  10. ↑ «Modificació puntual del PGM als solars dels carrers Princesa, 21 i Boquer, 8-12 i Sant Bartomeu, 5-7 de Barcelona». Exp. 2017/63544/B. Subcomissió d'urbanisme del municipi de Barcelona, fitxa 6, 28-07-2017.
  11. ↑ Modificació puntual del PGM als solars del carrer Princesa núm. 21, Boquer núms. 8-12 i Sant Bartomeu núms. 5-7 de Barcelona (text refòs), abril 2017. 
  12. ↑ «Jardinet de la Bartola (blog)».

Bibliografia

  • Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 421-423. ISBN 978-84-9156-216-0. 
  • Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial». Revista de Historia Industrial, 2005, pàg. 157-185.