Camil Campanyà i Mas

Infotaula de personaCamil Campanyà i Mas
Biografia
Naixement19 octubre 1892 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortjuliol 1916 Modifica el valor a Wikidata (23 anys)
Belloy-en-Santerre (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, militar Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Catalanista Modifica el valor a Wikidata

Camil Campanyà i Mas (Barcelona, 19 d'octubre de 1892[1] - Belloy-en-Santerre, Somme, Picardia, 4 de juliol de 1916) fou un polític independentista i militar català, mort en combat durant la Primera Guerra Mundial.

Biografia

Va néixer al carrer Tamarit de Barcelona, fill de Camil Campanyà i Texidor, natural de Sants, i d'Eulàlia Mas i Comas, natural de Barcelona.[1]

Fou un dels caps de la Joventut Catalanista, secció juvenil d'Unió Catalanista, i col·laborà als diaris La Tralla de Vicenç Albert Ballester i Camps, i a La Nació. Per raons polítiques es va veure obligat a fugir primer a Santiago de Cuba, on col·laborà al diari Fora Grillons! del Grop Nacionalista Radical, i després a França.

Quan va començar la Primera Guerra Mundial es declarà aliadòfil i defensor del poble serbi, organitzà una oficina de reclutament de voluntaris catalans i ell mateix es va allistar en la Legió Estrangera Francesa. Amb altres catalans fundà la revista La Trinxera Catalana el 1915. Posteriorment contactà amb Joan Soler i Pla i fou el membre més carismàtic i visible dels Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial fins que va morir a Belloy-en-Santerre (front del Somme) el juliol de 1916 junt amb 50 companys més, entre ells el seu amic el gracienc Constantí Cots.[2][3][4]

El seu cos fou embolcallat amb una senyera estelada que li havia enviat Joan Soler i Pla, que després li va arribar novament i que es va mantenir amagada en un doble fons d'armari de les golfes d'un pis del carrer Septimània de Barcelona.[5]

Notes

  1. 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1892, número de registre 6023.
  2. Catalunya homenatja els seus voluntaris de la Gran Guerra, ara.cat, 5 de juliol de 2016
  3. «Les temps forts». Arxivat de l'original el 2016-10-15. [Consulta: 1r setembre 2016].
  4. Quatre graciencs que van defensar França a la Primera Guerra Mundial, en un llibre Arxivat 2016-10-11 a Wayback Machine., independent.cat
  5. Esculies, Joan «L'AVUI descobreix una bandera estelada de fa 93 anys». Diari Avui, 12-09-2008, pàg.13 [Consulta: 4 juliol 2016].

Referències

  • Casassas, Jordi. Ellipses. Le Nationalisme catalan (en francès), 2004, p. 207. Casassas. ISBN 2-7298-0786-1. 
  • Fontana, Josep. Crítica / Marcial Pons. Historia de España (en castellà). 7, 2009, p. 760. Fontana. ISBN 978-84-7423-921-8. OCLC 180188063. 
  • Mestre i Campi, Jesús. Edicions 62. Diccionari d'història de Catalunya, 2004, p. 1147. ISBN 978-84-412-1885-7. 
  • David Martínez i Fiol Els "Voluntaris Catalans" a la Gran Guerra Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991
  • «Camil Campanyà i Mas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Registres d'autoritat
Bases d'informació