Calciocatapleiïta
Calciocatapleiïta | |
---|---|
Fórmula química | CaZrSi₃O9·2H₂O |
Epònim | catapleiïta i calci |
Localitat tipus | Massis alcalí de Burpala, riu Maigunda, Conca del riu Mama, Buriàtia, Rússia |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CA.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CA.15 |
Dana | 59.2.2.2 |
Heys | 14.10.20 |
Propietats | |
Duresa | 4,5 a 5 |
Propietats òptiques | uniaxial (+) |
Índex de refracció | nω = 1,603 nε = 1,639 |
Birefringència | δ = 0,036 la imatge mostra el rang de colors de la interferència de birefringència (a 30µm) i no té en compte la coloració de mineral |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) |
Codi IMA | IMA2007 s.p. |
Símbol | Cctp |
Referències | [1] |
La calciocatapleiïta és un mineral de la classe dels silicats. Va ser anomenada en al·lusió a la seva composició, que té calci com a catió dominant, i a la seva relació amb la catapleiïta, de la qual n'és l'anàleg mineral.[1]
Característiques
La calciocatapleiïta és un silicat de fórmula química CaZrSi₃O9·2H₂O. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 4,5 a 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calciocatapleiïta pertany a «09.CA - Ciclosilicats, amb enllaços senzills de 3 [Si₃O9]6- (dreier-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazirita, benitoïta, pabstita, wadeïta, catapleiïta, pseudowol·lastonita, margarosanita, walstromita i bobtrail·lita.
Jaciments
La calciocatapleiïta va ser descoberta al massis alcalí de Burpala, al riu Maigunda (Conca del riu Mama, Buryatia, Rússia). També ha estat descrita al Canadà, els Estats Units, Grècia, Hongria, Mongòlia i Suècia.[1]