August Gutzmer
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 febrer 1860 Neustadt (Dosse) (Alemanya) |
Mort | 10 maig 1924 (64 anys) Halle (Alemanya) |
Sepultura | Cementiri St. Laurentius (Halle) 51° 29′ 24″ N, 11° 57′ 36″ E / 51.490022°N,11.960131°E / 51.490022; 11.960131 |
Formació | Universitat de Halle (1887–1893) Universitat de Berlin (1884–1887) Universitat de Halle |
Tesi acadèmica | Über gewisse partielle differentialgleichungen höherer ordnung (1893 ) |
Director de tesi | Albert Wangerin |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, teoria d'equacions diferencials i història de les matemàtiques |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Halle (1905–1924) Universitat de Jena (1899–1905) Universitat de Halle (1896–1899) Universitat Tècnica de Berlín (1894–1896) |
Membre de | Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina |
Obra | |
Estudiant doctoral | Frieda Nugel, Erich Salkowski, Paul Mahlo, Bruno Spieweck (en) , Arschak Tonjanz (en) , Ernst Neubauer (en) , Kurt Loeber (en) , Karl Becker (en) , Otto Lüders (en) , Georg Eggers (en) , Hans Kössler (en) , Hermann Wäsche (en) , Eduard Letz (en) , Elisabeth Kumm (en) , Friedrich Kurth (en) , Bernhard Albrecht (en) , Ernst Roeser (en) , Otto Weber (en) , Rudolph Nelkenbrecher (en) , Johannes Rühlemann (en) , Charlotte Platen (en) , Julius Post (en) , Heinrich Hampel (en) , Rudolf Ackermann (en) , Wilhelm Büchel (en) , Otto Bolduan (en) , Hans Brandes (en) , Hans Zöllich (en) , Ernst Georges (en) , Arthur Morgenstern (en) , Alfred Baruch, Margarete Freund (en) , Fritz Wicke (en) i Paul Henckel (en) |
Família | |
Cònjuge | Helene von Bannasch |
Pares | Carl August Friedrich Gutzmer i Wilhelmine Schultze |
Premis
|
August Gutzmer (Neustadt (Dosse), 2 de febrer de 1860 - Halle, 10 de maig de 1924) va ser un matemàtic alemany, que va ser president d'algunes comissions estatals per a la millora de l'ensenyament matemàtic i científic.[1]
Vida i Obra
Gutzmer va néixer prop de Schwerin però la seva família es va traslladar a Berlín quan ell tenia vuit anys. A Berlin va estudiar al Friedrichswerdersche Gymnasium fins al 1881.[2] De 1881 a 1884 va assistir a classes de matemàtiques a la universitat de Berlin com oient.[3] Es va graduar el 1887 a Berlin.
Va començar la seva carrera acadèmica publicant cinc articles a la revista portuguesa Jornal de Sciencias mathematicas e astronomicas (més conegut com a Teixeira's Journal) entre 1887 i 1890.[4] El 1893 va obtenir el doctorat a la Universitat de Halle amb una dissertació sobre certes equacions diferencials parcials. Cassat en el mateix any, va deixar la docència per administrar les terres de la seva dona.[3] El 1894 va reprendre la seva carrera acadèmica a la Universitat Tècnica de Berlín i l'any següent va obtenir l'habilitació a la universitat de Halle on va donar classes com a professor assistent fins al 1899.[5]
De 1899 a 1905 va ser professor titular a la universitat de Jena. El 1905 va tornar a la universitat de Halle (succeint Georg Cantor)[6] on va romandre fins a la seva mort el 1924. Va ser rector de la universitat (1914-1915), president del Comitè Alemany per a l'Ensenyament Científic i Matemàtic (1908-1913), membre de l'Academia Leopoldina des de 1900 i el seu president des de 1921.[3]
Gutzmer va publicar més de quaranta obres; entre elles, son especialment rellevants els seus informes sobre les activitats dels comitès d'ensenyament científic. També va escriure una història de la Societat Alemanya de Matemàtiques.[7]
Referències
- ↑ Klein, 2016, p. 295.
- ↑ Malonek i Kharlamova, 2010, p. 63.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Schmerling, 1998, p. Levensdaten.
- ↑ Malonek i Kharlamova, 2010, p. 64.
- ↑ Malonek i Kharlamova, 2010, p. 65.
- ↑ Malonek i Kharlamova, 2010, p. 66.
- ↑ Schmerling, 1998, p. Schriften.
Bibliografia
- Klein, Felix. Elementary Mathematics from a Higher Standpoint (en anglès). Springer, 2016. ISBN 978-3-662-49440-0.
- Malonek, Helmuth R.; Kharlamova, Vera I. «It all began with publications in Teixeira´s Journal: some remarks on August Gutzmer» (en anglès). CIDMA - Centro de Investigação e Desenvolvimento em Matemática e Aplicações. Universidade do Minho. Centro de Matemática, 2010, pàg. 59-72.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «August Gutzmer» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Schmerling, S. «August Gutzmer (1860 - 1924)». Universitat de Halle, 1998. [Consulta: 1r setembre 2018]. (anglès)