Antonio Cánovas del Castillo
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 febrer 1828 Màlaga (Espanya) |
Mort | 8 agost 1897 (69 anys) Arrasate (Guipúscoa) |
Causa de mort | homicidi magnicidi |
Sepultura | Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid |
Diputat a Corts | |
20 abril 1896 – 8 agost 1897 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1896 | |
Diputat a Corts | |
18 abril 1896 – 27 juliol 1896 – Francisco López Chicheri → Circumscripció electoral: Albacete Electe a: eleccions generals espanyoles de 1896 | |
President del Consell de Ministres d'Espanya | |
23 març 1895 – 8 agost 1897 ← Práxedes Mateo Sagasta – Marcelo Azcárraga y Palmero → | |
Diputat a Corts | |
15 juny 1893 – 1r juliol 1895 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1893 | |
Diputat a Corts | |
12 març 1893 – 7 febrer 1895 – Kaulak → Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1893 | |
President del Consell de Ministres d'Espanya | |
23 novembre 1891 – 11 desembre 1892 ← Antonio Cánovas del Castillo – Práxedes Mateo Sagasta → | |
Ministre de Marina | |
5 novembre 1891 – 23 novembre 1891 ← José María Beránger y Ruiz de Apodaca – Florencio Montojo y Trillo → | |
Diputat a Corts | |
10 febrer 1891 – 5 gener 1893 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1891 | |
Diputat a Corts | |
7 febrer 1891 – 8 maig 1891 – Kaulak → Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1891 | |
President del Consell de Ministres d'Espanya | |
5 juliol 1890 – 23 novembre 1891 ← Práxedes Mateo Sagasta – Antonio Cánovas del Castillo → | |
Diputat a Corts | |
12 abril 1886 – 29 desembre 1890 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1886 | |
President del Congrés dels Diputats | |
26 desembre 1885 – 8 març 1886 ← Francisco de Borja Queipo de Llano – Cristino Martos Balbi → | |
Diputat a Corts | |
24 maig 1884 – 14 juny 1884 – Máximo Cánovas del Castillo → Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1884 | |
Diputat a Corts | |
24 maig 1884 – 8 març 1886 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1884 | |
President del Consell de Ministres d'Espanya | |
18 gener 1884 – 27 novembre 1885 ← José de Posada Herrera – Práxedes Mateo Sagasta → | |
Diputat a Corts | |
27 setembre 1881 – 31 març 1884 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1881 | |
Diputat a Corts | |
30 agost 1881 – 31 març 1884 Circumscripció electoral: Màlaga Electe a: eleccions generals espanyoles de 1881 | |
Diputat a Corts | |
29 agost 1881 – 31 març 1884 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1881 | |
Ministre d'Estat | |
25 octubre 1880 – 22 novembre 1880 ← José Elduayen Gorriti – José Elduayen Gorriti → | |
Ministre de la Governació | |
19 març 1880 – 7 abril 1880 ← Francisco Romero Robledo – Francisco Romero Robledo → | |
Ministre d'Estat | |
20 gener 1880 – 19 març 1880 ← Francisco de Borja Queipo de Llano – José Elduayen Gorriti → | |
President del Consell de Ministres d'Espanya | |
9 desembre 1879 – 8 febrer 1881 ← Arsenio Martínez-Campos Antón – Práxedes Mateo Sagasta → | |
Diputat a Corts | |
28 abril 1879 – 5 novembre 1879 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1879 | |
Diputat a Corts | |
27 abril 1879 – 25 juny 1881 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1879 | |
Ministre d'Ultramar | |
4 setembre 1878 – 21 octubre 1878 ← José Elduayen Gorriti – José Elduayen Gorriti → | |
Ministre d'Ultramar | |
10 gener 1878 – 12 febrer 1878 ← Cristóbal Martín de Herrera – José Elduayen Gorriti → | |
Ministre d'Hisenda | |
22 juny 1876 – 25 juliol 1876 ← Pedro Salaverría y Charitu – José García Barzanallana → | |
Diputat a Corts | |
9 març 1876 – 17 març 1876 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1876 | |
Diputat a Corts | |
18 febrer 1876 – 30 desembre 1878 Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1876 | |
Ministre de Marina | |
16 febrer 1876 – 20 març 1876 ← Santiago Durán y Lira – Santiago Durán y Lira → | |
Ministre de Guerra | |
16 febrer 1876 – 20 març 1876 ← Francisco de Paula Ceballos y Vargas – Francisco de Paula Ceballos y Vargas → | |
President del Consell de Ministres d'Espanya | |
2 desembre 1875 – 7 març 1879 ← Joaquim Jovellar i Soler – Arsenio Martínez-Campos Antón → | |
Ministre de Gràcia i Justícia | |
31 juliol 1875 – 19 agost 1875 ← Francisco de Cárdenas y Espejo – Francisco de Cárdenas y Espejo → | |
Ministre de Marina | |
9 febrer 1875 – 8 juny 1875 ← Mariano Roca de Togores y Carrasco – Santiago Durán y Lira → | |
Ministre de Guerra | |
18 gener 1875 – 10 febrer 1875 ← Joaquim Jovellar i Soler – Joaquim Jovellar i Soler → | |
President del Consell de Ministres d'Espanya | |
9 gener 1875 – 12 setembre 1875 ← Práxedes Mateo Sagasta – Joaquim Jovellar i Soler → | |
President del Ministeri-Regència | |
31 desembre 1874 – 13 febrer 1875 | |
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |
30 abril 1872 – 28 juny 1872 Circumscripció electoral: Múrcia | |
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |
17 juliol 1871 – 2 octubre 1871 – Pedro Pagán Ayuso → Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1871 | |
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |
13 abril 1871 – 24 gener 1872 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1871 | |
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |
16 febrer 1869 – 2 gener 1871 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1869 | |
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
3 abril 1867 – 6 desembre 1868 Circumscripció electoral: Màlaga Electe a: eleccions generals espanyoles de 1867 | |
Ministre d'Hisenda | |
28 maig 1866 – 10 juliol 1866 ← Manuel Alonso Martínez – Manuel García Barzanallana → | |
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
6 març 1866 – 14 març 1866 Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1865 | |
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
3 gener 1866 – 30 desembre 1866 Circumscripció electoral: Màlaga Electe a: eleccions generals espanyoles de 1865 | |
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
3 gener 1866 – 14 març 1866 Circumscripció electoral: Cadis Electe a: eleccions generals espanyoles de 1865 | |
Ministre d'Ultramar | |
21 juny 1865 – 10 juliol 1866 ← Manuel Seijas Lozano – Alejandro de Castro Casal → | |
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
30 desembre 1864 – 12 juliol 1865 Circumscripció electoral: Màlaga Electe a: eleccions generals espanyoles de 1864 | |
Ministre de la Governació | |
1r març 1864 – 16 setembre 1864 ← Antonio Benavides y Fernández de Navarrete – Luis González Brabo y López de Arjona → | |
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
11 novembre 1863 – 23 juny 1864 Circumscripció electoral: Màlaga Electe a: eleccions generals espanyoles de 1863 | |
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
15 gener 1859 – 12 agost 1863 Circumscripció electoral: Màlaga Electe a: eleccions generals espanyoles de 1858 | |
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
6 desembre 1858 – 27 gener 1859 – José López Domínguez → Circumscripció electoral: Màlaga Electe a: eleccions generals espanyoles de 1858 | |
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
13 novembre 1854 – 2 setembre 1856 Circumscripció electoral: Màlaga Electe a: eleccions generals espanyoles de 1854 | |
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
Circumscripció electoral: Múrcia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1864 | |
Dades personals | |
Residència | Madrid |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, diplomàtic, historiador, escriptor |
Partit | Partit Liberal Conservador Unió Liberal |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Joaquina de Osma y Zavala (1887–1897) María de la Concepción Espinosa de los Monteros (1860–1863) |
Pares | Antonio Cánovas García i Juana del Castillo |
Germans | José Cánovas del Castillo Máximo Cánovas del Castillo Emilio Cánovas del Castillo |
Cronologia | |
8 agost 1897 | assassinat de Cánovas del Castillo |
Premis
| |
Signatura | |
Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol. Va ser president del Consell de Ministres (1874-1875), (1875-1879), (1879-1881), (1884-1885), (1890-1892) i (1895-1897). Va esdevenir en el principal arquitecte de la Restauració,[1] un règim que perseguia la instal·lació d'un ordre polític estable a Espanya.[2]
Carrera política
Va fer els primers passos en política de la mà de Leopoldo O'Donnell. Fou l'artífex de la Vicalvarada proclamada amb el Manifest de Manzanares, escrit pel mateix Cánovas.
Membre de la Unión Liberal, va ser ministre de Governació el 1864 i d'Ultramar el 1865 durant el regnat d'Isabel II, abans de proclamar-se la Primera República Espanyola.
Després de la Revolució Gloriosa i la fi de la monarquia borbònica, s'encarregà de preparar la tornada del que seria Alfons XII, fill d'Isabel II. El 1874, després del pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos i la proclamació d'Alfons XII com a rei, hagué cura d'idear el sistema de la Restauració. Aquest es basava en els fraus electorals periòdics, recolzats en el caciquisme, que feien possible l'alternança en el poder, com a mitjà per a dissipar tensions. Així va accedir diverses vegades al càrrec de primer president del consell de ministres d'Alfons XII.
És autor de la Constitució de 1876 i va assumir funcions de cap de l'Estat durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
A Catalunya no era un personatge gaire apreciat –se l'anomenava popularment «El Monstruo»– ja que la seva política es caracteritzà per una repressió molt dura contra els anarcosindicalistes. El periodista Cels Gomis el descrigué com a «lo més acérrim enemich que Catalunya ha tingut en lo sigle actual».[3]
El seu govern va desenvolupar una política colonial basada en la repressió dels partidaris d'una Cuba lliure. Aquesta política va fomentar i estimular el nacionalisme cubà, que acabaria duent a Espanya a perdre la guerra contra els Estats Units. Igualment, va exercir una forta repressió contra la dissidència política a l'interior d'Espanya.
Carrera literària
Al mateix temps que exercia la seva activitat política, Cánovas demostrà que era una persona lletraferida. Les seves obres sobre la història espanyola li feren guanyar una fama considerable, sobretot la seva Història de la Decadència d'Espanya (Historia de la decadencia de España) que consta de 18 volums. Aquesta producció contribuí al seu ingrés quan només tenia 32 anys a la Real Academia de la Historia el 1860. Després també fou membre de diverses entitats literàries, com ara la Real Academia Española el 1867, la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques el 1871 i finalment la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando el 1887. També va ocupar la direcció de l'Ateneu de Madrid (entre 1870 i 1874, 1882 i 18884 i entre 1888 i 1889).
Mort i herència
Posteriorment Cánovas va pagar molt car la seva política repressiva. El 1897, fou tirotejat i mort per l'anarquista italià Michele Angiolillo, al balneari de Santa Àgueda, a Arrasate (Guipúscoa) com a revenja pels afusellaments d'alguns dels condemnats al consell de guerra del procés de Montjuïc per l'Atemptat del carrer dels Canvis Nous.[4] Així doncs no visqué prou temps per a presenciar la pèrdua de les darreres colònies d'Espanya després de la Guerra hispano-estatunidenca. El seu mausoleu és al Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid i fou esculpit per l'escultor català Agustí Querol.
La política de repressió i de manipulació policial que Cánovas havia establert com a columna vertebral del seu govern va ajudar en gran part a fomentar els moviments nacionalistes alhora a Catalunya i al País Basc i preparà el terreny per als aldarulls laborals durant les dues primeres dècades del segle xx. El desastre de la política colonial a més de comportar la pèrdua de les darreres colònies d'Espanya al Pacífic i al Carib, va afeblir considerablement el govern espanyol. Generà així un cop d'estat que va fallar de Camilo García de Polavieja i portà a un llarg període d'inestabilitat política que va acabar finalment amb la caiguda de la monarquia i la dissolució de la constitució feta pel mateix Cánovas.
Canovisme
El canovisme és un nom aplicat per a designar el sistema polític de la Restauració, inspirat per Antonio Cánovas del Castillo, caracteritzat pel falsejament dels processos democràtics i l'exclusió de la vida política d'àmplies majories socials. Entre altres aspectes, el canovisme es caracteritzà per:
- garantir l'estabilitat política dins el sistema a través d'una trama jurídica restrictiva, que es basà en la permanència de la Constitució de 1876 (fins a 1931, però suspesa en el temps da la Dictadura de Primo de Rivera), que establia la sobirania compartida entre les Corts i el Rei[5] i no assegurava el sufragi universal sinó que feia possible el sufragi censatari (reservat als més rics).
- el sistema d'alternança entre el Partit Liberal Conservador de Cánovas i el Partit Liberal Fusionista de Sagasta (partits dinàstics).
- la defensa d'una monarquia unitària i centralitzada que negava qualsevol autonomia o capacitat de decisió als diversos països i regions.
- el caciquisme en la vida política local.
- les pràctiques del cunerisme, que desvinculaven electors i representants electes.
- la manipulació de les eleccions mitjançant diversos tipus de frau, dirigits des dels governs civils..
- el predomini dels civils en l'exercici del poder polític, davant el predomini dels militars en el període anterior (fins i tot el general Martínez Campos, que amb la seva sublevació de 1874 havia estat el que permeté el retorn d'Alfons XII, va ser relegat), restant la figura del rei com equilibrador entre el poder civil i el militar (que conservà un gran àmbit autònom d'actuació).[6]
- el domini absolut de les oligarquies econòmiques (grans propietaris agraris, financers, industrials i grans comerciants), amb el suport de l'església i l'exèrcit.
Obres
- La campana de Huesca 1852
- Historia de la decadencia de España, Biblioteca Universal, 1854
- Bosquejo histórico de la casa de Austria en España, 1869
- El "solitario" y su tiempo, 1883
- Artes y letras, 1887
- Obras poéticas, 1887
- Estudios del reinado de Felipe IV, 1888-89
- VVAA, La oposicion liberal-conservadora en las Cortes constituyentes de 1869 a 1871, 1871
- Apuntes para la Historia de Marruecos (1860)
Referències
- ↑ Hibbs, Solange. «Le personnage de Butron: le marquis de Molins/Canovas dans Pequeneces du Padre Coloma». A: Jaqueline Covo (ed.). La Construction du personnage historique: Aires hispanique et hispano-américaine (en francès). Villeneuve d'Ascq: Presses Univ. Septentrion, 1991, p. 61. ISBN 978-2-86531-042-5.
- ↑ Anderson, Benedict. Bajo tres banderas (en castellà). Tres Cantos: Ediciones Akal, 2008. ISBN 978-84-460-2540-5.
- ↑ Ducrós, Joan «Filiacions». Caràcters: és una revista de llibres, 54, 2011, pàg. 44. ISSN: 1132-7820.
- ↑ Vidal Manzanares, Gustavo. Pablo Iglesias (en castellà). Ediciones Nowtilus S.L, 2009, p.203-204. ISBN 8497637291.
- ↑ Ocaña, Juan Carlos. «El sistema canovista. La Constitución de 1876 y el turno de partidos. » (en castellà). Historia de España - El régimen de la Restauración (1875-1902), 2005. [Consulta: 19 gener 2020].
- ↑ Casais, Pablo. «Ayuda y organización: Poder militar y poder civil en la Restauración», 25-02-2009. [Consulta: 19 gener 2020].
Càrrecs polítics
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Ángel de Saavedra | Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira c 1867-1897 | Succeït per: Daniel de Cortázar Larrubia |
Precedit per: Marcial Antonio López Quílez | Reial Acadèmia de la Història Medalla 36 1859 - 1897 | Succeït per: Vicente Vignau Ballester |
Precedit per: Lorenzo Arrazola García | Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 2 1873-1897 | Succeït per: Juan Valera y Alcalá Galiano |
Precedit per: Joaquín López Puigcerver | President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1892 | Succeït per: José Canalejas y Méndez |