Anton van Dyck
  | |
| Nom original | (nl) Anthonio van Díjck |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (nl) Anthonio 22 març 1599 Anvers |
| Mort | 9 desembre 1641 (42 anys) Londres |
| Sepultura | Catedral de Saint Paul |
| Pintor de cambra Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia | |
| 1632 – ← Peter Paul Rubens | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Flamencs |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Lloc de treball | Blackfriars (Londres) (1641–1641) Londres (1632–) Bolonya Venècia Roma Florència Ais de Provença Zaventem Màntua Palerm Gènova Anvers París Marsella Brussel·les La Haia Haarlem Nàpols |
| Ocupació | pintor, dramaturg, pintor de cambra, dibuixant, dibuixant projectista, traductor, dramaturg, director de teatre, aiguafortista, artista visual |
| Membre de | Gremi de Sant Lluc d'Anvers |
| Gènere | Retrat pictòric, pintura religiosa, pintura mitològica, al·legoria, pintura d'història, retrat i pintura d'animals |
| Moviment | Pintura barroca |
| Catàleg raonat | Anthony van Dyck, an historical study of his life and works (en)  (1900)Anthony van Dyck catalogue raisonné, 1831 (en) (1831)Alle tot nu toe bekende schilderijen van Van Dyck (en) (1979)L'opera completa di Van Dyck (en) (1980)Van Dyck : a complete catalogue of the paintings (en) (2003)A. van Dyck (en) (1896) |
| Professors | Peter Paul Rubens |
| Influències | |
| Mecenes | Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Mary Ruthven (en) (1640–) |
| Parella | Margaret Lemon (en) |
| Pares | Franchois Van Dyck (en) i Maria Cuypers (en) |
Premis | |
Signatura  | |
   | |
Sir Anton van Dyck (Anvers, 1599 - Londres, 1641) fou un pintor, dibuixant i aiguafortista flamenc d'estil barroc.[1]
La seva obra s'emmarca dins l'estil barroc però es caracteritza per unes figures més estilitzades i elegants, més serenes, un ús de colors més càlids i el joc de contrastos. Utilitzava una paleta de colors limitada, a base de pigment blau, gris, rosa, ocre i siena. La seva obra religiosa és emocional i mística, exagerant l'expressió dels personatges per donar-hi intensitat, mentre que en els retrats intentava transmetre serenor.[1][2][3]
Fill d'un pròsper comerciant de draps i sedes, als deu anys va entrar com a aprenent al taller d'Hendrik van Balen, un dels principals pintors de la ciutat d'Anvers. L'any 1618 va entrar al taller de Rubens i el1620 ja n'era l'ajudant principal. En aquesta època va crear el seu propi taller, on pintava quadres religiosos i retrats, i va ingressar al Gremi com a mestre.[1]
L'any 1620 va traslladar-se uns mesos a Londres, on va treballar pel rei Jaume I, el Duc de Buckingham i el comte d'Arundel. L'octubre de 1621 va anar-se’n a Itàlia, on va treballar a Gènova durant sis anys i posteriorment, a Roma, Venècia, Pàdua, Màntua, Milà i Torí. El British Museum conserva un quadern de viatge d'aquesta època on hi apareixen molts dibuixos fets a ploma, especialment estudis de l'obra de Ticià, artista a qui admirava. L'any 1624 va ser convidat a Sicília pel virrei Manuel Filibert de Savoia, a qui va retratar. Tanmateix, va haver de retornar a Gènova l'any següent pel brot de pesta que assotava Palerm. L'any 1627 va retornar a Anvers. Allà va ser nomenat pintor de l'arxiduquessa Isabel i va retratar l'aristocràcia de Brussel·les. També va realitzar un gran nombre d'obres religioses.[1][3]
Tot i el prestigi adquirit en la seva trajectòria, no va ser fins a l'any 1632 que van Dyck va acabar de consolidar el seu renom. El rei Carles I el va convidar a Londres per ser el pintor de la família real, i se li va assignar un taller a Blackfriars i habitacions al palau reial d'Eltham. També va ser distingit amb una cadena d'or. Allà també va rebre encàrrecs d'altres membres destacats de la cort, com ara els lords George Digby, William Russell, John Stuart i Bernard Stuart, i el comte de Pembroke.[1]
Van Dyck va romandre a Londres fins a la seva mort l'any 1641. Va ser enterrat a la catedral de Saint Paul i el rei va fer erigir un monument sobre la seva tomba.[1]
Es conserven unes 500 pintures seves, especialment retrats. Amb el temps també s'han anat recuperant part dels dibuixos i aquarel·les que utilitzava en els seus estudis de paisatge.[3]
Vida i obra
Família i primers anys
Anthony van Dyck va néixer a Anvers el 22 de març de 1599 com el setè de 12 fills. Va ser batejat l'endemà a l'Onze-Lieve-Vrouwekerk (actualment la catedral d'Anvers)[4] El seu pare era Frans van Dyck, un acomodat mercader de seda. La seva mare era Maria Cupers (o Cuypers), filla de Dirk Cupers (o Cuypers) i Catharina Conincx i la segona esposa del pare d'Anthony. Va ser batejat el 23 de març de 1599 (com a Anthonio).[5] El seu avi dels pares, també anomenat Anthoni, havia començat la seva carrera com a pintor i havia estat registrat el 1556 com a mestre pintor al Gremi de Sant Lluc d' Anvers com a alumne de Jan Ghendrick, àlies van Cleve. El germà gran del seu avi també va ser admès com a mestre pintor al Gremi i havia estudiat amb Geert Ghendrick.,[6] Més tard s'havia convertit en un comerciant d'èxit en seda i petits articles d'escriptura. Havia comprat la casa natal d'Antoni anomenada Den Berendans (La dansa de l'ós) a la Grote Markt d'Anvers (plaça principal) el 1579. Per part de la mare d'Anthony també hi havia uns quants artistes que eren membres del Gremi.[4]
Després del seu naixement, la seva família es va traslladar a una casa anomenada Kasteel van Rijssel (Castell de Lilla) a la Korte Nieuwstraat. La seva mare va morir quan ell només tenia 8 anys. En aquell moment, la família vivia en una casa més luxosa a la Korte Nieuwstraat anomenada Stadt van Ghent (Ciutat de Gant).[4] El seu talent artístic es va fer evident molt aviat. Quan tenia 10 anys, va començar la seva formació formal com a pintor amb Hendrick van Balen el Vell. Van Balen va ser un pintor reeixit de petites pintures de gabinet que va tenir múltiples alumnes. No se sap quant de temps va estudiar amb van Balen, i les estimacions varien entre dos i quatre anys. Tot i que era habitual que els aprenents es quedessin al taller del seu mestre fins que es registressin formalment com a mestre al gremi local, es creu que van Dyck va deixar el taller del seu mestre el 1615 o 1616 per establir el seu taller independent abans que es convertís en un mestre. El motiu va ser que en aquell període el seu pare estava experimentant dificultats econòmiques i podia utilitzar qualsevol ajuda que pogués obtenir. Va ser durant el període que van Dyck podria haver començat a pintar la sèrie de panells de Crist i els apòstols al llarg del bust, encara que també és possible que això només va passar després del seu primer retorn d'Itàlia el 1620-21.[6][4]
Als quinze anys ja era un artista molt aconseguit, com mostra el seu Autoretrat datat entre 1613 i 1614.[7] Va ser admès al Gremi de Sant Lluc d'Anvers com a mestre lliure el dia de Sant Lluc, el 18 d'octubre de 1617.[8]
Al cap d'uns anys es va convertir en l'assistent principal de Peter Paul Rubens, el principal mestre pintor d'Anvers i de tot el nord d'Europa. Rubens tenia un gran taller i sovint confiava en artistes subcontractats. La seva influència en el jove artista va ser immensa. Rubens es va referir a Van Dyck, de dinou anys, com el millor dels meus alumnes.[9]
Els orígens i la naturalesa exacta de la seva relació no estan clars. S'ha especulat que van Dyck va ser un deixeble de Rubens des del 1613 aproximadament, ja que fins i tot els seus primers treballs mostren poc rastre de l'estil de van Balen, però no hi ha proves clares d'això.[10]
Al mateix temps, el domini de Rubens a la ciutat relativament petita i en decadència d'Anvers probablement explica per què, malgrat els seus retorns periòdics a la ciutat, van Dyck va passar la major part de la seva carrera a l'estranger.[10] L'any 1620, en el contracte de Rubens per a l'encàrrec important del sostre del Carolus Borromeuskerk, l'església dels jesuïtes d'Anvers (perduda en un incendi el 1718), van Dyck s'especifica com un dels discipelen que havia d'executar les pintures a Rubens. 'dissenys.[11] A diferència de van Dyck, Rubens va treballar per a la majoria de les corts d'Europa, però va evitar l'adhesió exclusiva a cap d'ells.
Itàlia
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Dyck, Anton van - Museo Nacional del Prado». [Consulta: 10 maig 2021].
- ↑ «Anton van Dyck | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Sir Anthony van Dyck | Biography & Art» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Van der Stichelen, Katlijne. Young Anthony: Archival Discoveries Relating to Van Dyck's Early Career. Studies in the History of Art, vol. 46, 1994, pp. 16–46. JSTOR, Accessed 21 Feb. 2024.
- ↑ Moortgat, Ingrid. “Baptism of Antonio Van Dyck.” In Jordaens Van Dyck Panel Paintings Project. Edited by Joost Vander Auwera and Justin Davies, accessed 21 febrer 2024
- ↑ 6,0 6,1 Jeremy Wood, 'Sir Anthony van Dyck', in the Oxford Dictionary of National Biography, ed. H.C.G. Matthew and Brian Harrison, Oxford, 2004, XVII, pp. 466–475, Accessed 21 Feb. 2024.
- ↑ Vlieghe, Hans. Flemish Art and Architecture, 1585–1700, Yale University Press, 2004, p. 124; ISBN 0-300-10469-3
- ↑ Davies, Justin. 'A new date for Anthony van Dyck's free mastership'. The Burlington Magazine 165 (February 2023), pp. 162–165.
- ↑ Brown, p. 17.
- ↑ 10,0 10,1 Ellis Waterhouse, Painting in Britain, 1530–1790, 4th Edn, 1978, pp. 70–77, Penguin Books (now Yale History of Art series)
- ↑ Martin, op and page cit.
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
