Alicornops
| Període | |
|---|---|
Miocè[1] | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Perissodactyla |
| Família | Rhinocerotidae |
| Gènere | Alicornops  Ginsburg i Guérin, 1979 |
| Espècies | |
| |
Alicornops és un gènere extint de mamífers perissodàctils de la família dels rinoceronts (Rhinocerotidae) que visqueren a Euràsia durant el Miocè, fa entre 5, 3 i 13,7 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Espanya (incloent-hi l'abocador de Can Mata[2]), Moldàvia, el Pakistan,[3] Romania, Tailàndia i la Xina.[1] El registre fòssil fa pensar que evolucionà a l'Europa occidental i des d'allí anà dispersant-se fins a arribar a l'Extrem Orient.[4] L'espècie A. simorrense tenia tres dits a cada pota. Segurament presentava una petita banya al cap.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Alicornops» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 6 març 2024].
- ↑ Martínez Alba, David; Galindo, Jordi; Casanovas Vilar, Isaac «La intervenció paleontològica a la nova fase del dipòsit controlat de Can Mata, Els Hostalets de Pierola, Anoia: campanyes 2002-2003, 2004 i 2005». Tribuna d'arqueologia, 2006, 2007, pàg. 7-33. ISSN: 1130-7781.
- ↑ Kahn, A.M. «New Alicornops (Rhinocerotidae) remains from Lower and Middle Siwaliks, Pakistan» (en anglès). Annales de Paléontologie, vol. 99, 2, 2013, pàg. 131-155. Bibcode: 2013AnPal..99..131K. DOI: 10.1016/j.annpal.2012.10.003.
- ↑ Deng, 2004, p. 1.437.
- ↑ Agustí i Antón, 2002, p. 142.
Bibliografia
- Agustí, J.; Antón, M. Mammoths, Sabertooths and Hominids: 65 Million Years of Mammalian Evolution in Europe (en anglès). Columbia University Press, 2002. ISBN 0-231-11640-3.
- Deng, T. «A new species of the rhinoceros Alicornops from the Middle Miocene of the Linxia Basin, Gansu, China» (en anglès). Palaeontology, 47, 6, 2004, pàg. 1.427-1.439. DOI: 10.1111/j.0031-0239.2004.00420.x.