Alfredo Perea y Rojas

Plantilla:Infotaula personaAlfredo Perea y Rojas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1839 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1895 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióIl·lustrador i pintor
Família
GermansDaniel Perea y Rojas Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Alfredo Perea y Rojas (Madrid,[1] 1839[2]-Madrid,[3][4] 20 d'agost de 1895)[4] va ser un il·lustrador i pintor espanyol,[1] germà del també dibuixant Daniel Perea.[3]

Incendi de la caserna de Guàrdies de Corps a Madrid, 1869, dibuix d'Alfredo Perea, gravat de Rico.

Biografia

Deixeble de l'Acadèmia de San Fernando i de la Imperial de París, era cap a 1868 més conegut pels seus molts dibuixos per a publicacions il·lustrades que pels seus quadres, entre aquests últims Manuel Ossorio y Bernard destaca el que va presentar a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1860, en el qual va representar Felipe II implorando el auxilio de la Divina Magestad i pel qual va obtenir esment honorífic.[1] Entre 1874 i 1882 es va dedicar principalment a l'aquarel·la.[4]

Va fer dibuixos per a publicacions periòdiques com El Museo Universal, El Periódico Ilustrado, Gil Blas,[1] La Ilustración Española y Americana,[4][5] La Ilustración de Madrid, La Risa o Gran Vía;[5] obres com la Historia del Escorial d'Antonio Rotondo y Rabasco, Galería universal de biografías y retratos[1] o la primera edició del Gran diccionario taurómaco,[3] a més d'il·lustrar novel·les com La calumnia, Los celos de una reina, La maldición de Dios, La perdición de la mujer, Diego Corrientes, La madre de los desamparados i La Biblia de las mujeres.[1] Va morir el 20 d'agost de 1895 a Madrid,[4] va ser enterrat al cementeri de l'Est.[5]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Ossorio y Bernard, 1868, p. 106.
  2. ↑ «Perea y Rojas, Alfredo». VIAF.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Sánchez de Neira, 1896, p. 579.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Reparaz, 1895, p. 115, 117.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Fernández Bremón, 1895, p. 98.

Bibliografia

  • Ossorio y Bernard, Manuel. «Perea y Rojas (D. Alfredo)». A: Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX. 2. Madrid: Imprenta de Ramón Moreno, 1868, p. 106. 
  • Reparaz, Gonzalo de «Nuestros grabados». La Ilustración Española y Americana [Madrid], 39, 32, 30-08-1895, pàg. 115-117. ISSN: 1889-8394.
  • Fernández Bremón, José «Crónica general». La Ilustración Española y Americana [Madrid], 39, 31, 22-08-1895, pàg. 98. ISSN: 1889-8394.
  • Sánchez de Neira, José. «Perea, D. Alfredo». A: Gran diccionario taurómaco. Madrid: R. Velasco impresor, 1896, p. 579. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfredo Perea y Rojas
  • Aquest article és una obra derivada de Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX, una obra de Manuel Ossorio y Bernard publicada a Espanya en 1868, disponible sense restriccions conegudes de dret d'autor. Aquesta obra derivada es troba disponible sota les llicències GNU Free Documentation License i Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.
Registres d'autoritat