Èracli
Biografia | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | segle X | ||||||||||||||||
Mort | octubre 971 (Gregorià) | ||||||||||||||||
Sepultura | Col·legiata de Sant Martí 50° 38′ 39″ N, 5° 33′ 49″ E / 50.64417°N,5.56361°E / 50.64417; 5.56361 | ||||||||||||||||
Bisbe de Lieja (959-971) Abat de Lobbes | |||||||||||||||||
← Balderic I Notger → | |||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||
Altres noms | Heraclius, Èracle | ||||||||||||||||
Residència | Lieja Bisbat de Lieja | ||||||||||||||||
Nacionalitat | Lieja | ||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Lloc de treball | Lieja | ||||||||||||||||
Ocupació | Abat, bisbe | ||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||
Parents | Otó I | ||||||||||||||||
Llista
|
Èracli, també anomenat Heraclius o Éracle, (nascut ??? -mort al 971) era l'abat de Lobbes i el bisbe de Lieja de 959 a 971.
Era d'origen saxó i un familiar de la casa d'Otó I el gran com ho era el seu successor Notger, el primer príncep-bisbe. Va ser degà de la col·legiata de Bonn abans de la seva ordenació com a bisbe de Lieja. Al 961, va atorgar una independència religiosa a l'abat de Lobbes, però la majoria de les terres de la regió entre el Sambre i el Mosa van escaure a la col·legiata de Sant Lambert de Lieja.
Al 965, segons la llegenda després de guarir-se miraculosament d'un càncer durant una romeria a Tours,[1] va fundar la Col·legiata de Sant Martí al publicus mons o Publémont. Èracli va elegir aquest pujol abrupte per a la seva situació estratègica, més fàcil a defensar i protegit de les inundacions del Mosa. Pensava construir-hi el seu palau i una catedral dedicada a sant Lambert, però el seu successor va preferir el seti de la vall.
Després també va fundar la col·legiata de Sant Pau i hauria fundat l'abadia de sant Llorenç però molts historiadors pensen que aquesta ja existia un segle abans d'Èracli.
Va ordenar que tots els capítols i tots els monestirs organitzin escoles.[1] Al 965, la població es va rebel·lar contra la política fiscal d'Èracli[2] el que va crear un ambient revolucionari que va durar fins que el seu successor va oprimir-lo.
El seu mausoleu es troba a la Col·legiata de Sant Martí.